Se'ns fa difícil escriure aquesta crònica, amarada de tristor, desesperança, ràbia, perplexitat... tot els colors de l'Arc de Sant Martí de la pena. No obstant, quan pensàvem com podríem escriure-la hem optat per continuar, per continuar com continua la vida i continuarà el nostre Santfeliuenc. I és que com la vida, també les cròniques del nostre equip han de seguir endavant. El Santfeliuenc es va jugar el partit com un tros de vida. Jonatan Collado va portar tota l'alegria que hi cap al món al minut 62 quan en una acció personal va fer saltar la banca figuerenca. El tram final va ser la desesperada lluita per arribar amb vida. Al minut 94, en una prolongació excessiva, Àngel Blanco va trencar la pilota i va trencar molts cors blanc-i-blaus de Sant Feliu. Toca refer-se i viatjar a Sants amb orgull i sense complexos. Aquest equip només té prohinbit rendir-se i una victòria contra el Sants ens tornaria a donar esperances de permanència. Cal remar, remar i remar i que la pena del món no ens envaeixi.
SANTFELIUENC FC 1 (JONATAN COLLADO, 62') ..... UE FIGUERES 1 (ÀNGEL BLANCO, 94')
ÀRBITRE: ÓSCAR CARBALLO VÁZQUEZ (DELEGACIÓ DE BARCELONA)
CAMP MUNICIPAL LES GRASES: ASSISTÈNCIA DE 600 ESPECTADORS
TARDA VESPRE AMB CEL COBERT, TEMPERATURA DE 17 GRAUS
Se'ns fa difícil escriure aquesta crònica, amarada de tristor, desesperança, ràbia, perplexitat... tot els colors de l'Arc de Sant Martí de la pena. No obstant, quan pensàvem com podríem escriure-la hem optat per continuar, per continuar com continua la vida i continuarà el nostre Santfeliuenc. I és que com la vida, també les cròniques del nostre equip han de seguir endavant. El Santfeliuenc es va jugar el partit com un tros de vida. Jonatan Collado va portar tota l'alegria que hi cap al món al minut 62 quan en una acció personal va fer saltar la banca figuerenca. El tram final va ser la desesperada lluita per arribar amb vida. Al minut 94, en una prolongació excessiva, Àngel Blanco va trencar la pilota i va trencar molts cors blanc-i-blaus de Sant Feliu. Toca refer-se i viatjar a Sants amb orgull i sense complexos. Aquest equip només té prohinbit rendir-se i una victòria contra el Sants ens tornaria a donar esperances de permanència. Cal remar, remar i remar i que la pena del món no ens envaeixi.
Expectació desbordada. La crida a l'afició va sortir efecte i Les Grases es van pintar del blanc-i-blau dels dies de partit gran. Primers minuts de guerra tàctica i de domini del fora de camp. En aquesta logica il·lògica el visitant Maureta va fer un curs accelerat de mestre. La primera al 13' en un xut de Romo que va llepar el pal. El duel va entrar en el territori de les timideses i de guardar les cartes encara que no les formes. Passada la mitja hora ni Álex Baño ni Andrés Díez havien passat per masses complicacions. Al 38' però, un rebuig espifiat d'Álex Baño va obligar Mario a salvar el desastre sota pals amb una rematada franca però massa centrada d'Ousman. Minuts finals. Temperatura a l'alça. Carlos García va rebre un cop de colze a l'orella que li va fer un trau. L'ui es va passejar per la porteria d'Andrés Díez però va mancar el decisionisme per fer un cop d'autoritat. Llast d'aquesta temporada tan dura.
Represa escalfada. Passions enceses. Dies on el futbol és més que la vida perquè és la representació de la vida mateixa. Vida o mort, mort o vida. El Figueres va apropar-se amb més perill en la rentrée. Però una bogeria de Jonatan Collado va fer embogir encara més Les Grases. Acció personal, velocitat, trencament de la línia de contenció figuerenca i a barraca que no ha estat res. El gol obria de bat a bat les portes per tornar a renganxar-se a tot. Tot i així l'heroi de la tarda havia de deixar el camp tres minuts més tard amb problemes físics. Va ser l'inici de la segona part de la tarda. Un mestís de vida i mort, de resistència i claudicació, de resilència i abandonament. El Figueres va mirar de fer recular el Santfeliuenc. Andrés González havia preparat molt bé el matx i els jugadors van respondre amb nota molt alta: concentració, bones sortides des de la defensa i laboriositat a la zona de mitjos. Romo va veure l'únic forat per creuar una pilota al 76' que molts vam voler veure dins. Però no, aquesta no és la temporada del Santfeliuenc. Minuts finals de molt patiment. El Santfeliuenc en algun contracop va poder sentenciar. Però al 94', en una prolongació excessiva, un heroi inesperat empordanès, Àngel Blanco, que apareixia al segon pal va afusellar la porteria d'Álex Baño. Quin càstig tan terrible. En estat d'excepció Carlos Garcia amb el cap va estar a punt, al 95', de canviar la història. Malauradament la història enguany ens ha abandonat. Final amb agraïment d'una afició que va reconèixer l'esforç d'uns jugadors que van donar la vida.
Santfeliuenc FC:
Álex Baño, Álex Torres, Alegre (Christian Rodríguez, 81'), Carlos García, Mario, Kevin Sánchez, César, Sergi Boira (Jaume Duran, 81'), Sani (Edu Naranjo, 89'), Romo (Iván Hernández, 89') i Jonatan Collado (Guille Naranjo, 67').
UE Figueres:
Andrés, Bastidas, Maureta, Treviño (Marc Medina, 73'), Gallo (Ángel Blanco, 73') Gabri (Víctor Valverde, 44'), Jorge Torres, Granero (Pepu Soler, 80'), Iván Vidal, Dani Gómez i Ousman.
Gols:
1 - 0, Jonatan Collado, 62'
1 - 1, Ángel Blanco. 94'
Àrbitre:
Carballo Vázquez. El seu arbitratge va ser regular. Una prolongació excessiva va ser determinant. Va amonestar els santfeliuencs Mario, Romo i Jonatan Collado; i al figuerenc Gallo. Va expulsar amb targeta vermella Luismi Marín (94').
Quadern de notes:
- El Santfeliuenc ho va donar tot. La victòria ens hauria tornar a fer entrar en la roda de la permanència i depenent de nosaltres.
- Cal anar a Sants sense complexos, sense pressió pero amb la voluntat de sumar tres punts que complicarien la vida als barcelonins.
- Excel·lent resposta de l'afició. Les Grases, un dels grans escenaris de Tercera Divisió. Produeix desconsol pensar que aquest idil·li entre Les Grases i la Tercera Divisió es pugui estar consumint.
- El Figueres salva un punt amb sabor a permanència.