El llibre d'estil diu: compromís, tenacitat, lluita ferotge, concentració, esforç col·lectiu, fe i més fe. El Santfeliuenc va fer una lliçó d'honestedat en un dels partits més terriblement i meravellosament èpics de les quatre campanyes a Tercera. Un magnífic exercici d'estil que ha de rebre la recompensa de l'afició el proper dissabte. Un gol de Patxi Areito avançava els blanc-i-blaus al sorprenent minut 4. L'Olot va mirar de reaccionar, però el Santfeliuenc va respondre amb ferocitat. Després de la represa, els locals van exercir un setge obstinat a la porteria de Toni Casamayor. Però només arran de la injusta expulsió d'Éric Pacheco -més de nitja hora en inferioritat- els garrotxins van superar la resistència de Toni. I això sí, de penal. Amb els locals bolcats a l'àrea blanc-i-blava, el Santfeliuenc va poder rebentar el marcador amb dues contres excel·lents quan el temps es desfeia. Hauria estat la cirereta que coronés un dels més meravellosos exercicis d'estil que recordem. Hem de felicitar tots els professionals d'aquest gran Santfe. Orgullosos de vosaltres!!!!
UE OLOT 1 (HÉCTOR SIMÓN, DE PENAL, 71') - SANTFELIUENC FC 1 (PATXI, 4')
ÀRBITRE: CARLOS FERRERO MANSILLA (DELEGACIÓ BARCELONA)
ESTADI MUNICIPAL D'OLOT
ASSISTÈNCIA: 750 ESPECTADORS
TEMPS: TARDA VESPRE AMB CEL COBERT I ESTONES DE PLUJA; TEMPERATURA DE 5 GRAUS.
El llibre d'estil diu: compromís, tenacitat, lluita ferotge, concentració, esforç col·lectiu, fe i més fe. El Santfeliuenc va fer una lliçó d'honestedat en un dels partits més terriblement i meravellosament èpics de les quatre campanyes a Tercera. Un magnífic exercici d'estil que ha de rebre la recompensa de l'afició el proper dissabte. Un gol de Patxi Areito avançava els blanc-i-blaus al sorprenent minut 4. L'Olot va mirar de reaccionar, però el Santfeliuenc va respondre amb ferocitat. Després de la represa, els locals van exercir un setge obstinat a la porteria de Toni Casamayor. Però només arran de la injusta expulsió d'Éric Pacheco -més de nitja hora en inferioritat- els garrotxins van superar la resistència de Toni. I això sí, de penal. Amb els locals bolcats a l'àrea blanc-i-blava, el Santfeliuenc va poder rebentar el marcador amb dues contres excel·lents quan el temps es desfeia. Hauria estat la cirereta que coronés un dels més meravellosos exercicis d'estil que recordem. Hem de felicitar tots els professionals d'aquest gran Santfe. Orgullosos de vosaltres!!!!
La vida és el temps que passa. I pocs podíem pensar que el retrobament amb el Municipal d'Olot cinc anys més tard ens portaria una explosió de sensacions. Patxi al minut 4 va encendre les torxes de la il·lusió. En una acció de pressió el bravíssim davanter madrileny va aconseguir contactar amb el servei del porter Guinard per enviar suaument i de manera afortunada -cal admetre-ho- la pilota a la xarxa. Bombàs a La Garrotxa. El Santfeliuenc s'avançava en el millor escenari de la categoria. Els locals, empeltats per la por al cos, van mirar d'igualar aviat. Toni Casamyor al minut 8 va sortir als peus del golejador Marc Mas. La possessió de pilota era garrotxina però els santfeliuencs es defensaven molt bé i amb solvència. Tot i així cada minut en aquest estadi és una seqüència encadenada d'històries, i l'Olot va exercir una pressió continua ben secundada per la seva afició. Al minut 26 Dembo en una bona posició no la va encertar, i al minut 29 una canonada d'Éric Vilanova va trobar la resposta esplèndida de Toni Casamayor. El Santfeliuenc va aconseguir adormir el joc en el tram final del primer acte. Només alguna acció aïllada i des de la distància va obligar a treballar la rereguarda blanc-i-blava.
La victòria provisional ja era una proesa. Ara bé, quedaven 45 minuts llarguíssims. Alberto al minut 47 es va atrevir amb una arrencada que va morir a la frontal de l'àrea però que va ser tota una declaració d'intencions. De mica en mica, però, els gironins va acorralar el Santfeliuenc al seu campp. Dembo en dues ocasions va posar-hi l'ui a la graderia. I uns minuts més tard, la desgràcia. Una rigorosa i objectivament equivocada decisió de Ferrero Mansilla ens deixava amb deu. Massa duresa. Amb un jugador més el líder ho tenia tot per la mà. Al minut 68 Marc Mas va desaprofitar un mà a mà claríssim. L'empat s'ensumava. I la segona decisió de Ferrero Mansilla tornava a castigar els blanc-i-blaus. Una caiguda a l'àrea del local Roger va ser castigada amb pena màxima. Toni Casamayor va intuir el llançament d'Héctor Simón i va estar a punt d'aturar-lo. Vint minuts infernals. L'Olot esperonat per la seva afició va llançar-se a l'atac. Al minut 75 Héctor Simón, amb tot a favor, va enviar la pilota a la fusta quan tothom veia el gol. El setge olotí va ser asfixiant i la defensa del punt del Santfeliuenc heroic. I el que són les coses, dues accions van poder donar un triomf de traca i mocador. Al minut 90 una acció de Ion Vázquez va trencar la cansada defensa local i Morgado en una cursa plena de geni va mirar de trobar la complicitat de Patxi i Ferri. Només uns centímetres van separar de l'èxtasi. I al minut 92 Ferri va tornar a superar la defensa i una rematada un pèl forçada va coquetejar amb el gol. Dues grans accions que posaven el segell de qualitat d'un Santfeliuenc enorme, majestuós i genial.
UE Olot: Guinard, Jose (Tito, 68'), Bigas, Escudero, Blázquez(Alfredo, 83'), Marc Mas, Uri Santos, Èric Vilanova (Kike Sánchez, 46'), Uri Santos, Dembo i Héctor Simón.
Santfeliuenc FC: Toni Casamayor, Éric Ruiz, Jaume Duran, Tena, Alberto, Jaime Fuentes, Romo (Morgado, 86'), Ion Vázquez, Patxi, Eric Zárate (Ferri, 72') i Éric Pacheco.
Gols:
0 - 1, Patxi, 4'
1 - 1, Héctor Simón, de penal, 68'.
Àrbitre: Ferrero Mansilla, la seva actuació va ser generosament casolana. Va amonestar els locals Escudero i Roger; i els santfeliuencs Éric Pacheco, Tena, Toni Casamayor, Alberto, Éric Pacheco i Éric Ruiz.
Quadern de notes:
- Impressionant demostració d'orgull i respecte per una samarreta. El Santfeliuenc va completar els noranta minuts més intensos de la lliga. Tots els futbolistes mereixen una felicitació efusiva.
- Patxi, genial. Espectacular actuació d'un futbolista que serveix per a tot.
- L'alumne Andrés González guanya per 4 punts a 1 al mestre Ramon Maria Calderé. I és que Andrés és un dels millors entrenadors del futbol català.
- Un bon Olot no va poder superar la tenacitat laboriosa del Santfeliuenc.