Només podem dir gràcies. Un Gran Santfeliuenc va derrotar al que probablement és el millor equip de Tercera. Un gol de penal d'Èdgar obria un nou temps d'esperança per al Santfe. Ara cal respirar, no mirar enrere i sumar tres punts davant l'Europa. I és que aquest diumenge a les 18 hores Sant Feliu té un dels partits més importants en els 110 d'història del futbol a la ciutat. Les Grases ha de reventar.
SANTFELIUENC FC 1 (ÈDGAR, DE PENAL, 50') ... CF POBLA MAFUMET 0
ÀRBITRE: CARLOS CALDERIÑA PAVÓN (DELEGACIÓ DE SABADELL)
CAMP MUNICIPAL DE LES GRASES
ASSISTÈNCIA: 400 ESPECTADORS
TEMPS: TARDA ASSOLELLADA, TEMPERATURA DE 20 GRAUS
Només podem dir gràcies. Un Gran Santfeliuenc va derrotar al que probablement és el millor equip de Tercera. Un gol de penal d'Èdgar obria un nou temps d'esperança per al Santfe. Ara cal respirar, no mirar enrere i sumar tres punts davant l'Europa. I és que aquest diumenge a les 18 hores Sant Feliu té un dels partits més importants en els 110 d'història del futbol a la ciutat. Les Grases ha de reventar.
Estem orgullosos del Santfe. Els nostres futbolistes van demostrar que no només estan molt vius sinó que estan disposats a tot. Els blanc-i-blaus van sortir a Les Grases amb un esperit renovat i sabedors que els tres punts eren una condició indispensable per continuar tenint vida. Al minut 5 Carlos Cano va donar el primer avís amb una magnífica jugada que no va tenir premi. En accions per bandes Éric Pacheco començava a treure els colors a la rereguarda tarragonina. De mica en mica però els visitants es van treure la son de les orelles i es van fer amb el domini del joc. Un cop de cap al travesser d'Abel Rita a centrada d'Alfons Serra al 18' va fer sacsejar el cor dels aficionats santfeliuencs. I quatre minuts més tard un xut dur de Mia Guasch va obligar Santi a posar amb contundència les mans. Malgrat el domini insistent dels del Camp de Tarragona el Santfeliuenc es va defensar amb ordre i no va patir més del compte. Fins i tot Gerard Rovira a la sortida d'un córner al 45' va estar a prop d'estrenar el marcador.
A la represa el Santfeliuenc va sortir decidit a fer el primer cop d'autoritat de les cinc final. Al 49' Éric Pacheco s'anava sol des del mig del camp, es plantava a l'area i era empès per Denis Coch. Penal inapel·lable. Ara sí les coses es podien posar, per fi, de cara. A Èdgar no li van tremolar les cames i enganyant l'especialista a aturar penals Alberto Varo va estrenar l'electrònic. El gol del Santfe va esperonar els visitants que es van llançar a l'atac i més encara quan el "Cholo" Martín Posse va tirar de manual amb l'entrada al camp d'Emaná. Tanmateix, a les escomeses ofensives tarragonines el Santfeliuenc va oposar ordre, intel·ligència i seguretat. Dani Ortiz i Gerard Rovira van tancar files en defensa i Santi es va mostrar molt encertat en totes les accions aèries i en joc de peus. El Santfe, per fi, havia recuperat l'autoestima. Tant és així que en alguna contra va fregar el segon gol, sobretot en una de molt clara amb Juan Quiles de protagonisme.
No hi havia temps per a més. Després de sis minuts angoixants de descompte el partit es consumia. I un esclat de joia va acompanyar el xiulet final. El Santfe tornava a guanyar i ho feia amb honor, orgull i bon futbol. Ara ens queden quatre finals i aquest equip ens farà molt feliços perquè la il·lusió d'una ciutat està per damunt de tot. Busquem el 5 de 5 i ningú ens aturarà.
Orgullosos de vosaltres!!
Santfeliuenc FC: Santi, Èdgar, Faura, Dani Ortiz, Gerard Rovira, Tena, Maldonado (Iván Peralta, 70'), Álex Bolaños, Cano (Mata, 84'), David Toro i Éric Pacheco (Quiles, 61').
CF Pobla Mafumet: Alberto Varo, Mia Guasch, Javi Iglesias, Denis Coch, Joaqui, David Díaz, Gabi López (Julio Rey, 66'), Kike Tortosa, Abel Rita (Emaná, 64'), Alfons Serra (Vadillo, 74') i Álvaro.
Gols:
1 - 0, Èdgar, de penal, 50'.
Àrbitre: Calderiña López, el seu arbitratge va ser correcte. Va amonestar als locals Éric Pacheco i Álex Bolaños; i als visitants Javi Iglesias, Denis Coch, Alfons Serra i David Díaz.
Quadern de notes:
- Meravellós Santfeliuenc. Aquest sí és l'equip que ens ha donat tantes jornades de glòria.
- Un deu per a tot l'equip que ha de seguir sumant i guanyant confiança. La permanència a Tercera és un premi excessivament generós com per no anar tots a una.
- La Pobla de Mafumet va deixar senyals de qualitat però a vegades la necessitat de l'adversari pesa més.